Un camí que s'acaba.

Caminem cap al final, hem anat recollint moltes experiències que han servit d’una banda per aprendre coses noves i d’altra per posar-nos a prova en diferents moments.

Amb la UD acabada ens dirigim al final de l’estada a l’escola, la UD ha sigut la prova més gran a la que m’he hagut d’enfrontar durant aquests mesos, ja que el contacte directe amb els alumnes, encara que cada situació és diferent, es un aspecte que no em preocupava gaire, però la creació i execució de la UD era diferent.

La UD es fa per transmetre uns continguts o uns coneixements als alumnes, però crec que en el meu cas he aprés molt més jo sobre la realitat que m’espera en un futur que qualsevol dels meus alumnes sobre el Sistema Solar i no perquè els resultats d’aprenentatge siguin dolents, ja que no és el cas, sinó perquè el que ens aporta la realització d’una Unitat Didàctica en un context real i la oportunitat de posar-la en marxa en una classe i poder superar els imprevistos, les dificultats o adaptar-se a les situacions, grups, espais, ... ens aporta molt més que qualsevol aprenentatge que ens hagin pogut transmetre sobre l’ensenyament.

D’una banda m’he sentit molt còmode realitzant la UD, sóc una persona que m’agrada tenir tot molt controlat, i parlar d’un tema que no dominava del tot em tenia una mica preocupada, però crec que amb la facilitat de paraula he compensat aquests nervis que tenia per no dominar el tema. Considero que tinc certa habilitat per parlar davant dels nens i se controlar els nervis i això ajuda molt quan estàs davant de la classe ja que et dóna confiança. També, gràcies a l’experiència que ja tinc amb grups de nens, tinc recursos per controlar el clima de treball i les possibles situacions que es poden donar.

D’altra banda crec que un dels aspectes que més m’ha costat de la realització de la UD és la temporalització, pot ser perquè no estava segura de com treballaria el grup classe amb aquesta feina i m’ha costat bastant planificar el temps de les sessions. En alguns moments també m’ha costat saber amb claredat si la dificultat era l’adequada o no, m’ho havia de repensar moltes vegades per estar segura de si estava adaptant bé les explicacions, però normalment, acabava modificant en funció de la practica i la resposta dels alumnes.

Considero que aquests “problemes” o punts a millorar que he trobat en la meva actuació són normals donat el cas d’un alumne en pràctiques, i que amb experiència i tenint més coneixement del grup i confiança en mi mateixa i en la meva feina aquest aspectes acabaran millorant.

Finalment un dels punts forts i més positius que puc extreure d’aquesta experiència són les ganes d’aprendre i de treballar, ja que és un dels aspectes essencials en aquesta feina.

Per acabar m’agradaria dir que aquesta UD m’ha ajudat i m’ha ensenyat molt, i no nomes per la feina en si sinó per la aplicació directa a l’aula, ja que realment on més aprenem es al “carrer”.