Nova estada. Tornem a començar

De nou estem a l’escola però en una realitat molt diferent. Ara em trobo a la classe de 3er, un nou nivell, un nou cicle, una nova planta; a l’escola on estic els cicles no són els ordinaris, per qüestió d’organització de l’espai hi ha tres cicles, el cicle dels petits, on trobem P3, P4 i P5; el cicle dels mitjans, on trobem 1er, 2on i 3er; i el cicle dels grans, on trobem 4rt, 5é i 6é.

Per tant el canvi no només implica un canvi de classe, sinó un canvi d’organització, de planta i de manera de treballar. Al nou cicle hi ha molt més control per part dels mestres, encara que es continua treballant l’autonomia i donant petites responsabilitats als alumnes. Considero que això funciona positivament ja que els nens, al ser més petits, encara han de tenir pautes de comportament que de mica en mica s’aniran traspassant a la responsabilitat dels alumnes. També cal dir que hi ha molta diferència d’edat, i per tant de maduració, entre les dos estades, els alumnes de 6é tenien totes les normes i actuacions molt assimilades i els de 3er encara estan treballant en això. D’altra banda també veig un aspecte molt positiu d’aquesta aula que és la possibilitat de conèixer la realitat educativa amb diferents nens amb NEE i en especial un nen amb vetlladora a classe, crec que puc aprendre molt d’aquesta situació.

A diferencia de la primera aula no m’ha costat tant trobar el meu lloc a la classe, d’una banda perquè la metodologia que es du a terme a aquesta aula és més propera a com treballo jo i també, la por que tenia de fer o de prendre petites decisions, a l’altre classe he anat convencent-me que estic aquí per aprendre i la millor manera és actuant i reflexionant d’aquestes actuacions, per tant tinc més confiança en mi mateixa a l’hora d’actuar amb els nens i de decidir jo petites coses, i d’altra perquè les tutores de 3er ens tenen en compte per aportar idees, ens consulten coses o en definitiva compten amb nosaltres.

A l’altre tercer hi ha altra companya de pràctiques i crec que hem fet un bon equip de treball, tant entre nosaltres dos com amb les mestres, em sento molt agust en aquesta nova aula ja que em sento implicada i crec que, per a les tutores, les nostres idees o aportacions són interessants i les tenen en compte, inclús algunes vegades hem donat nosaltres les solucions a algun petit problema de programació o a alguna idea sobre un taller, activitat ... Crec que aquesta bona connexió ens ajudarà també a programar la unitat didàctica que hem de realitzar en aquesta estada. Cal dir que l’UD la realitzaré de manera conjunta amb la meva companya de pràctiques, ja que som “paral·leles” i això ajudava molt a les tutores. Això fa que ens haguem de posar d’acord quatre persones i no dos, com era la idea, però crec que aquesta bona connexió que hem tingut amb les tutores i entre nosaltres mateixes facilitarà les coses. De fet, la temàtica la vam escollir entre totes i els hi hem presentat algunes activitats i la nostra idea  de programació i els hi ha semblat molt bé, ens deixen molta llibertat d’actuació.

Crec que serà una bona oportunitat, no només per aprendre de la realitat escolar amb la feina directa amb els nens, sinó per aprendre del treball en equip en un context educatiu.

Síntesis primera estada. Un camí que s'acaba

Ja s’ha acabat l’estada amb la classe de 6é, en aquest post m’agradaria fer un breu comentari de la meva experiència al cicle dels grans. Al inici jo no estava gaire contenta amb la idea de haver d’estar amb els grans de l’escola, ja que la meva experiència amb aquest curs no era gaire positiva, però finalment aquest curs ha fet que canvi d’idea envers els alumnes d’aquestes edats.

Un dels punts més importants que destaco d’aquesta estada és el funcionament de la classe, vaig poder observar una metodologia molt diferent a la que jo estava acostumada. He comprovat que és possible treballar d’una manera més autònoma a classe, deixant més espai als alumnes i donant-los més responsabilitats; és una metodologia que mai m’hauria plantejat ja que m’agrada tenir-ho tot controlat però gràcies a aquesta experiència trobo que és una manera molt útil de treballar l’autonomia i de fer madurar als alumnes amb petites responsabilitats.

També, un punt que considero molt important sobre aquesta estada és el meu canvi d’impressió sobre els alumnes del curs de 6é; l’ambient de la classe era molt bo, un grup molt participatiu i que tenia ganes d’aprendre i de fer coses. D’altra banda la classe va ser molt oberta i en tot moment em van tractar com una mestra més, això va facilitar molt les coses ja que els nens em tractaven amb molt de respecte i em feien cas com si altre mestre els hi estigues dient alguna cosa. Això d’una banda va ser gràcies a l’actuació de la meva tutora que en tot moment em va tractar com una mestra, de cara als nens i entre nosaltres; i de l’altra també es cert que aquests nens estan molt acostumats a que hi hagi gent fent pràctiques amb ells a la classe, així que no va ser cap novetat.

Personalment estic molt contenta amb aquesta experiència, d’una banda, com ja he dit, per la classe, ja que m’ho he passat molt bé i he estat molt agust; i de l’altra perquè per a mi era un repte estar com a mestra en un classe de 6é i considero que ha estat superat. A causa de les meves males impressions amb aquest curs tenia certa por o em donava bastant respecte començar a donar classes amb aquest grup, però finalment trobo que he estat capaç de trobar el meu lloc i trobar la meva manera de fer, d’aquesta manera he comprovat que si que puc “enfrontar-me” a un grup de 6é.

Ha sigut una molt bona experiència que m’ha ajudat a veure la realitat d’estar en una escola, els seus bons moments i els no tan bons, en definitiva la realitat escolar. D’altra banda també he pogut comprovar tot allò que aprenem a classe i que només podem saber la teoria, he pogut provar, aplicar, observar, ensenyar, transmetre, ... i crec que me n’he ensortit força bé.