Un camí que s'acaba.

Caminem cap al final, hem anat recollint moltes experiències que han servit d’una banda per aprendre coses noves i d’altra per posar-nos a prova en diferents moments.

Amb la UD acabada ens dirigim al final de l’estada a l’escola, la UD ha sigut la prova més gran a la que m’he hagut d’enfrontar durant aquests mesos, ja que el contacte directe amb els alumnes, encara que cada situació és diferent, es un aspecte que no em preocupava gaire, però la creació i execució de la UD era diferent.

La UD es fa per transmetre uns continguts o uns coneixements als alumnes, però crec que en el meu cas he aprés molt més jo sobre la realitat que m’espera en un futur que qualsevol dels meus alumnes sobre el Sistema Solar i no perquè els resultats d’aprenentatge siguin dolents, ja que no és el cas, sinó perquè el que ens aporta la realització d’una Unitat Didàctica en un context real i la oportunitat de posar-la en marxa en una classe i poder superar els imprevistos, les dificultats o adaptar-se a les situacions, grups, espais, ... ens aporta molt més que qualsevol aprenentatge que ens hagin pogut transmetre sobre l’ensenyament.

D’una banda m’he sentit molt còmode realitzant la UD, sóc una persona que m’agrada tenir tot molt controlat, i parlar d’un tema que no dominava del tot em tenia una mica preocupada, però crec que amb la facilitat de paraula he compensat aquests nervis que tenia per no dominar el tema. Considero que tinc certa habilitat per parlar davant dels nens i se controlar els nervis i això ajuda molt quan estàs davant de la classe ja que et dóna confiança. També, gràcies a l’experiència que ja tinc amb grups de nens, tinc recursos per controlar el clima de treball i les possibles situacions que es poden donar.

D’altra banda crec que un dels aspectes que més m’ha costat de la realització de la UD és la temporalització, pot ser perquè no estava segura de com treballaria el grup classe amb aquesta feina i m’ha costat bastant planificar el temps de les sessions. En alguns moments també m’ha costat saber amb claredat si la dificultat era l’adequada o no, m’ho havia de repensar moltes vegades per estar segura de si estava adaptant bé les explicacions, però normalment, acabava modificant en funció de la practica i la resposta dels alumnes.

Considero que aquests “problemes” o punts a millorar que he trobat en la meva actuació són normals donat el cas d’un alumne en pràctiques, i que amb experiència i tenint més coneixement del grup i confiança en mi mateixa i en la meva feina aquest aspectes acabaran millorant.

Finalment un dels punts forts i més positius que puc extreure d’aquesta experiència són les ganes d’aprendre i de treballar, ja que és un dels aspectes essencials en aquesta feina.

Per acabar m’agradaria dir que aquesta UD m’ha ajudat i m’ha ensenyat molt, i no nomes per la feina en si sinó per la aplicació directa a l’aula, ja que realment on més aprenem es al “carrer”. 

La recta final. Segona intervenció

En aquest tram final de l’estada a l’escola ja comença la intervenció en la nova aula, en aquest cas la meva intervenció serà diferent a l’anterior, per una banda com tothom pel canvi d’aula de nens, de tutor, de cicle ... però d’altra, i és un punt que la diferència del a resta de intervencions es que la faig conjuntament amb la companya de pràctiques que està a l’altre tercer.

Això fa variar tota la manera com s’ha de fer la  programació de la Unitat Didàctica ja que ho hem de fer de manera cooperativa en un grup de quatre, nosaltres dos i les dos tutores. És una bona oportunitat on estic aprofitant per poder treballar en equip en una realitat escolar i crec que és molt positiu ja que s’acosta molt a les programacions que haurem de fer quan estem treballant amb la nostra paral·lela.

De cara a la unitat ja hem realitzat les dos primeres sessions, una primera de coneixements previs i la segona on vam introduir teoria intercalada amb jocs per consolidar els continguts. Al començament estava una mica insegura ja que encara la temàtica de la unitat no és un tema que domino i per tant estava una mica insegura, una de les meves assignatures pendents és la confiança en mi mateixa, i això fa que em senti insegura aquestes situacions, d’altra banda també m’agrada tenir-ho tot controlat, i en el cas de la primera sessió, al ser de coneixements previs també havia de fer en funció a com responguin els nens i el fet de no tenir el control de la situació en un tema que no tinc per la mà em feia sentir-me insegura.

D’altra banda he de dir que les dos primeres sessions van anar molt bé, els alumnes van treballar molt bé i el suport de la tutora em va ajudar a confiar més en la meva feina. Els nens estan molt motivats per el tema del sistema solar i això ajuda a poder treballar amb ells. Crec que estic fent una bona feina i que s’adapta al grup classe tenint en compte les adaptacions individualitzades dels alumnes amb NEEE, de tota manera encara queden moltes hores d’intervenció i s’haurà d’avaluar dia a dia per poder fer modificacions en funció de les circumstàncies, ja que considero que les petites adaptacions són la solució de molts problemes d’aprenentatge que poden sorgir en una Unitat de programació.