Adéu siau!

Una vegada acabada la UP cal fer un repàs a tot el procés per avaluar-lo i destacar-ne els aspectes més rellevants. Estic molt satisfeta amb els resultats de la UP, d’una banda, com mostren els números, la gran majoria d’alumnes han assolit els continguts proposats, però sense fixar-nos en els resultats de les activitats, estic molt satisfeta pel grau de motivació que han demostrat els alumnes durant tota la unitat, cada dia portaven materials, o t’explicaven que havien vist alguna cosa, o et feien preguntes... i tot això em demostra que he pogut transmetre les meves ganes als alumnes, i rebre les seves emocions i les seves ganes de treballar et fa pensar que s’ha fet una bona feina.

L’avaluació no només la he fet dels resultats dels alumnes, sinó de mi mateixa com a mestra, dels processos que anava seguint i les millores que podia realitzar. En aquestes autoavaluacions he vist que hi ha algunes activitats que potser canviaria la metodologia empleada ja que hi hauria una manera més adient de realitzar l’activitat. També he vist una progressió en mi mateixa, en especial fent referència a la meva confiança. Sóc una persona que em costa “deixar-me anar” en situacions en les que no estic del tot segura, en aquest cas potser em faltava confiança per estar “tranquil·la” al centre, però, sobretot gràcies a l’adaptació a la segona aula m’he sentit molt millor i això m’ha ajudat especialment a millorar les relacions amb les tutores, els nens i la resta de personal del centre.

D’altra banda m’he adonat que he de tenir més en compte el tema de les temporitzacions, ja que és un element que en paper ho controlo molt, però a la pràctica sovint m’excedeixo en el temps, aquest és un dels aspectes que hauria de millorar de cara a un futur.

En general estic molt satisfeta amb la feina, ja que he vist que ha sortit bé i els comentaris de les tutores són positius i tant els resultats objectius com els subjectius dels alumnes també, per tant, encara tot es pot millorar tant teòric com pràctic, crec que en resum puc dir: Prova superada! 

Un camí que s'acaba.

Caminem cap al final, hem anat recollint moltes experiències que han servit d’una banda per aprendre coses noves i d’altra per posar-nos a prova en diferents moments.

Amb la UD acabada ens dirigim al final de l’estada a l’escola, la UD ha sigut la prova més gran a la que m’he hagut d’enfrontar durant aquests mesos, ja que el contacte directe amb els alumnes, encara que cada situació és diferent, es un aspecte que no em preocupava gaire, però la creació i execució de la UD era diferent.

La UD es fa per transmetre uns continguts o uns coneixements als alumnes, però crec que en el meu cas he aprés molt més jo sobre la realitat que m’espera en un futur que qualsevol dels meus alumnes sobre el Sistema Solar i no perquè els resultats d’aprenentatge siguin dolents, ja que no és el cas, sinó perquè el que ens aporta la realització d’una Unitat Didàctica en un context real i la oportunitat de posar-la en marxa en una classe i poder superar els imprevistos, les dificultats o adaptar-se a les situacions, grups, espais, ... ens aporta molt més que qualsevol aprenentatge que ens hagin pogut transmetre sobre l’ensenyament.

D’una banda m’he sentit molt còmode realitzant la UD, sóc una persona que m’agrada tenir tot molt controlat, i parlar d’un tema que no dominava del tot em tenia una mica preocupada, però crec que amb la facilitat de paraula he compensat aquests nervis que tenia per no dominar el tema. Considero que tinc certa habilitat per parlar davant dels nens i se controlar els nervis i això ajuda molt quan estàs davant de la classe ja que et dóna confiança. També, gràcies a l’experiència que ja tinc amb grups de nens, tinc recursos per controlar el clima de treball i les possibles situacions que es poden donar.

D’altra banda crec que un dels aspectes que més m’ha costat de la realització de la UD és la temporalització, pot ser perquè no estava segura de com treballaria el grup classe amb aquesta feina i m’ha costat bastant planificar el temps de les sessions. En alguns moments també m’ha costat saber amb claredat si la dificultat era l’adequada o no, m’ho havia de repensar moltes vegades per estar segura de si estava adaptant bé les explicacions, però normalment, acabava modificant en funció de la practica i la resposta dels alumnes.

Considero que aquests “problemes” o punts a millorar que he trobat en la meva actuació són normals donat el cas d’un alumne en pràctiques, i que amb experiència i tenint més coneixement del grup i confiança en mi mateixa i en la meva feina aquest aspectes acabaran millorant.

Finalment un dels punts forts i més positius que puc extreure d’aquesta experiència són les ganes d’aprendre i de treballar, ja que és un dels aspectes essencials en aquesta feina.

Per acabar m’agradaria dir que aquesta UD m’ha ajudat i m’ha ensenyat molt, i no nomes per la feina en si sinó per la aplicació directa a l’aula, ja que realment on més aprenem es al “carrer”. 

La recta final. Segona intervenció

En aquest tram final de l’estada a l’escola ja comença la intervenció en la nova aula, en aquest cas la meva intervenció serà diferent a l’anterior, per una banda com tothom pel canvi d’aula de nens, de tutor, de cicle ... però d’altra, i és un punt que la diferència del a resta de intervencions es que la faig conjuntament amb la companya de pràctiques que està a l’altre tercer.

Això fa variar tota la manera com s’ha de fer la  programació de la Unitat Didàctica ja que ho hem de fer de manera cooperativa en un grup de quatre, nosaltres dos i les dos tutores. És una bona oportunitat on estic aprofitant per poder treballar en equip en una realitat escolar i crec que és molt positiu ja que s’acosta molt a les programacions que haurem de fer quan estem treballant amb la nostra paral·lela.

De cara a la unitat ja hem realitzat les dos primeres sessions, una primera de coneixements previs i la segona on vam introduir teoria intercalada amb jocs per consolidar els continguts. Al començament estava una mica insegura ja que encara la temàtica de la unitat no és un tema que domino i per tant estava una mica insegura, una de les meves assignatures pendents és la confiança en mi mateixa, i això fa que em senti insegura aquestes situacions, d’altra banda també m’agrada tenir-ho tot controlat, i en el cas de la primera sessió, al ser de coneixements previs també havia de fer en funció a com responguin els nens i el fet de no tenir el control de la situació en un tema que no tinc per la mà em feia sentir-me insegura.

D’altra banda he de dir que les dos primeres sessions van anar molt bé, els alumnes van treballar molt bé i el suport de la tutora em va ajudar a confiar més en la meva feina. Els nens estan molt motivats per el tema del sistema solar i això ajuda a poder treballar amb ells. Crec que estic fent una bona feina i que s’adapta al grup classe tenint en compte les adaptacions individualitzades dels alumnes amb NEEE, de tota manera encara queden moltes hores d’intervenció i s’haurà d’avaluar dia a dia per poder fer modificacions en funció de les circumstàncies, ja que considero que les petites adaptacions són la solució de molts problemes d’aprenentatge que poden sorgir en una Unitat de programació.

Nova estada. Tornem a començar

De nou estem a l’escola però en una realitat molt diferent. Ara em trobo a la classe de 3er, un nou nivell, un nou cicle, una nova planta; a l’escola on estic els cicles no són els ordinaris, per qüestió d’organització de l’espai hi ha tres cicles, el cicle dels petits, on trobem P3, P4 i P5; el cicle dels mitjans, on trobem 1er, 2on i 3er; i el cicle dels grans, on trobem 4rt, 5é i 6é.

Per tant el canvi no només implica un canvi de classe, sinó un canvi d’organització, de planta i de manera de treballar. Al nou cicle hi ha molt més control per part dels mestres, encara que es continua treballant l’autonomia i donant petites responsabilitats als alumnes. Considero que això funciona positivament ja que els nens, al ser més petits, encara han de tenir pautes de comportament que de mica en mica s’aniran traspassant a la responsabilitat dels alumnes. També cal dir que hi ha molta diferència d’edat, i per tant de maduració, entre les dos estades, els alumnes de 6é tenien totes les normes i actuacions molt assimilades i els de 3er encara estan treballant en això. D’altra banda també veig un aspecte molt positiu d’aquesta aula que és la possibilitat de conèixer la realitat educativa amb diferents nens amb NEE i en especial un nen amb vetlladora a classe, crec que puc aprendre molt d’aquesta situació.

A diferencia de la primera aula no m’ha costat tant trobar el meu lloc a la classe, d’una banda perquè la metodologia que es du a terme a aquesta aula és més propera a com treballo jo i també, la por que tenia de fer o de prendre petites decisions, a l’altre classe he anat convencent-me que estic aquí per aprendre i la millor manera és actuant i reflexionant d’aquestes actuacions, per tant tinc més confiança en mi mateixa a l’hora d’actuar amb els nens i de decidir jo petites coses, i d’altra perquè les tutores de 3er ens tenen en compte per aportar idees, ens consulten coses o en definitiva compten amb nosaltres.

A l’altre tercer hi ha altra companya de pràctiques i crec que hem fet un bon equip de treball, tant entre nosaltres dos com amb les mestres, em sento molt agust en aquesta nova aula ja que em sento implicada i crec que, per a les tutores, les nostres idees o aportacions són interessants i les tenen en compte, inclús algunes vegades hem donat nosaltres les solucions a algun petit problema de programació o a alguna idea sobre un taller, activitat ... Crec que aquesta bona connexió ens ajudarà també a programar la unitat didàctica que hem de realitzar en aquesta estada. Cal dir que l’UD la realitzaré de manera conjunta amb la meva companya de pràctiques, ja que som “paral·leles” i això ajudava molt a les tutores. Això fa que ens haguem de posar d’acord quatre persones i no dos, com era la idea, però crec que aquesta bona connexió que hem tingut amb les tutores i entre nosaltres mateixes facilitarà les coses. De fet, la temàtica la vam escollir entre totes i els hi hem presentat algunes activitats i la nostra idea  de programació i els hi ha semblat molt bé, ens deixen molta llibertat d’actuació.

Crec que serà una bona oportunitat, no només per aprendre de la realitat escolar amb la feina directa amb els nens, sinó per aprendre del treball en equip en un context educatiu.

Síntesis primera estada. Un camí que s'acaba

Ja s’ha acabat l’estada amb la classe de 6é, en aquest post m’agradaria fer un breu comentari de la meva experiència al cicle dels grans. Al inici jo no estava gaire contenta amb la idea de haver d’estar amb els grans de l’escola, ja que la meva experiència amb aquest curs no era gaire positiva, però finalment aquest curs ha fet que canvi d’idea envers els alumnes d’aquestes edats.

Un dels punts més importants que destaco d’aquesta estada és el funcionament de la classe, vaig poder observar una metodologia molt diferent a la que jo estava acostumada. He comprovat que és possible treballar d’una manera més autònoma a classe, deixant més espai als alumnes i donant-los més responsabilitats; és una metodologia que mai m’hauria plantejat ja que m’agrada tenir-ho tot controlat però gràcies a aquesta experiència trobo que és una manera molt útil de treballar l’autonomia i de fer madurar als alumnes amb petites responsabilitats.

També, un punt que considero molt important sobre aquesta estada és el meu canvi d’impressió sobre els alumnes del curs de 6é; l’ambient de la classe era molt bo, un grup molt participatiu i que tenia ganes d’aprendre i de fer coses. D’altra banda la classe va ser molt oberta i en tot moment em van tractar com una mestra més, això va facilitar molt les coses ja que els nens em tractaven amb molt de respecte i em feien cas com si altre mestre els hi estigues dient alguna cosa. Això d’una banda va ser gràcies a l’actuació de la meva tutora que en tot moment em va tractar com una mestra, de cara als nens i entre nosaltres; i de l’altra també es cert que aquests nens estan molt acostumats a que hi hagi gent fent pràctiques amb ells a la classe, així que no va ser cap novetat.

Personalment estic molt contenta amb aquesta experiència, d’una banda, com ja he dit, per la classe, ja que m’ho he passat molt bé i he estat molt agust; i de l’altra perquè per a mi era un repte estar com a mestra en un classe de 6é i considero que ha estat superat. A causa de les meves males impressions amb aquest curs tenia certa por o em donava bastant respecte començar a donar classes amb aquest grup, però finalment trobo que he estat capaç de trobar el meu lloc i trobar la meva manera de fer, d’aquesta manera he comprovat que si que puc “enfrontar-me” a un grup de 6é.

Ha sigut una molt bona experiència que m’ha ajudat a veure la realitat d’estar en una escola, els seus bons moments i els no tan bons, en definitiva la realitat escolar. D’altra banda també he pogut comprovar tot allò que aprenem a classe i que només podem saber la teoria, he pogut provar, aplicar, observar, ensenyar, transmetre, ... i crec que me n’he ensortit força bé. 

La primera intervenció

D’aquesta setmana m’agradaria destacar la preparació i l’aplicació de la meva intervenció. He preparat quatre classes, tres de català i una de castellà totes tractant la introducció de l’oració, una primera treballant els coneixements previs, i les altres treballant les categories gramaticals i les parts de l'oració.

Encara que a la universitat hem fet moltes programacions l’aplicació a la vida real no té molt a veure, realment influeixen molts factors que a les programacions que havia fet fins ara no havia de tenir en compte, el nivell de la classe, el temps real, les modificacions a l’hora d’explicar en funció de la comprensió dels alumnes, les improvisacions ... Tot això són coses que he pogut aprendre al realitzar aquesta intervenció. En especial el factor del temps m’ha condicionat molt la meva programació, però considero que aquestes són coses que s’agafen amb l’experiència.

En referència al meu paper en la intervenció considero que he estat capaç de captar les necessitats així com els coneixements previs dels alumnes i amb totes aquestes idees plantejar i realitzar la meva programació. D’altra manera m’agradaria reflexionar i destacar que estic molt satisfeta amb la meva capacitat d’adaptació a les circumstàncies, ja que he hagut de fer canvis, improvisar, preparar o variar activitats i en tot moment he estat molt decidida a fer el que jo crec que havia de fer i si ho he necessitat demanar consell a la mestra. D’altra banda tenia dubtes amb si sabria o no portar bé el comportament dels nens a la classe i he quedat molt contenta de com han respost els nens i del clima de treball i participació que he aconseguit crear a l’aula.

Anàlisi del centre i de l'aula. Treballem autonomia!

En aquest primer post em proposo analitzar l’ambient tant del centre en general com de la meva aula. Aquesta nova experiència per mi és molt diferent del que havia vist, la meva experiència tant en pràctiques com a la feina és d’una escola més rígida, amb molt ordre on els nens sempre estan controlats i poca cosa surt de les normes o del control del professor i aquest centre és totalment diferent.

Aquesta diferencia la he pogut comprovar dins de la meva aula, es potencia molt l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes. A la classe els alumnes gestionen moltes decisions, no les mes importants evidentment però sí quan aixecar-se a deixa una feina, o quan aixecar-se a agafar un full, mocadors, anar al lavabo ... Tot això, en un primer moment, sembla que distorsiona i paralitza el ritme de la classe, però quan t’acostumes a tolerar aquest petit “caos” et dones conta que la cosa funciona bé, també crec que aquesta ha de ser una decisió del mestre en relació a la seva capacitat de treballar amb aquestes condicions, jo personalment prefereixo treballar amb la classe mes a les meves mans.

Aquest ambient no només el podem trobar a la meva classe com un cas diferent, aquest és l’ambient que es troba a tot el centre, als passadissos sempre hi ha algun alumne que va a buscar o que ve de recollir alguna cosa, mestres, alumnes que canvien de classe... i tot això sense un ordre estipulat amb files o un mestre al capdavant que els controli. D’aquesta manera podem comprovar que l’espai de l’alumne a aquesta escola es respecta molt, els alumnes són responsables de les seves accions i decisions en tot moment. Crec que és una manera de donar-los una responsabilitat i considerar-los “personetes” amb poder i capacitat de decisió.

He optat per reflexionar sobre la realitat escolar ja que és un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció i a la vegada més m’ha agradat d’aquests primers dies a l’escola, el treball de l'autonomia i la responsabilitat dels alumnes crec que és un tret diferenciant d'aquesta escola; Encara que a mi m’agrada treballar d’una altra manera penso que potser és que n’estic massa acostumada a tenir-ho tot per les mans i crec que pot ser una experiència interessant i que em pot ensenyar moltes tècniques, metodologies i experiències noves.